Resum Jornada Intel·ligència artificial i transhumanisme Featured

“Les màquines no tenen sentit comú, una cosa essencial en l’ésser humà per poder prendre decisions i ser lliure” (López de Mántaras)

Durant la Jornada Intel·ligència Artificial i Transhumanisme, organitzada per la Fundació Casa de Misèricordia de Barcelona (FCMB), el matí del 16 de març de 2017 al Palau Macaya, diversos experts van exposar els seus arguments per tal de preparar les noves generacions per enfrontar-se a aquestes qüestions.

El Dr. Ramón López de Mántaras, professor i investigador del CSIC i director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial, ha destacat en la seva conferència que hi ha dues menes d’intel·ligència artificial: les dèbils i les fortes. “Les primeres s’especialitzen en una sola cosa; les segones són versàtils”, hi ha afegit López de Mántaras. “Entre les primeres, hi trobem, per exemple, les que juguen a escacs. Ho fan molt bé, però no poden jugar a cap altra cosa. D’altra banda, l’ésser humà és versàtil i encara no hi ha cap forma d’intel·ligència artificial que posseeixi aquesta versatilitat”.

D’altra banda, López de Mantarás ha remarcat que “el principal repte de la intel·ligència artificial és desenvolupar el sentit comú, que és una cosa essencial i que les persones no aprenen a l’escola, sinó que és el resultat de tot l’aprenentatge realitzat al llarg de la pròpia vida. Pot semblar molt obvi, però cal dir que les màquines no en tenen”.

“L’autèntica llibertat ens canvia la vida, a través de les decisions que prenem, però, per poder-ho fer, ens cal tenir un sentit, un significat”, ha explicat el professor de teologia i bioètica de la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, Michele Aramini.

“L’home és un misteri que només es pot explicar obrint la nostra raó al sentit de transcendència”, ha afirmat el Dr. Ermanno Pavesi, psiquiatra i secretari general de la Federació Internacional de Metges Catòlics (FIAMC). “No es pot explicar tot amb les lleis naturals, i és d’una gran importància reconèixer la fragilitat i els límits de l’ésser humà”, hi ha afegit Pavesi.

Albert Cortina, coautor de diversos llibres sobre aquesta matèria, com ara ¿Humanos o posthumanos? (editorial: Fragmenta, 2015), té clara la seva posició: “Hem de reforçar l’humanisme que hem heretat amb els seus propis valors i la seva visió antropològica de la persona, ja que són nombrosos els qui entenen el transhumanisme com una nova religió”.

La necessitat d’un nou humanisme que reafirmi la dignitat de la persona i begui en les fonts de la història i l’antropologia la va defensar el Dr. Bernard Ars, president de l’Associació de metges catòlics belgues. Un altre metge, el Dr. Adalbert Marquès, especialista en medicina interna i president de Metges Cristians de Catalunya, va mostrar algunes conseqüències de la ideologia transhumanista com: la transformació radical de l’ésser humà que passa a ser una altra cosa: un ciborg; també que serà una realitat selectiva, només uns pocs es transformaran en aquest nou home re-creat; finalment va assenyalar que es desenvoluparan diferents nivells de trashumanisme. Partint de la seva realitat de metge compromès amb la curació i si no és possible, amb l’alleujament del malalt, va destacar el dilema ètic d’actuar sobre persones sanes que aspiren a uns nivells de super-intel·ligència, super-longevitat i super-benestar.

Altres experts en intel·ligència artificial també han participat en la jornada. El Prof. Miquel Àngel Serra, doctor en biologia i investigador en biomedicina de la Universitat Pompeu Fabra, ha destacat alguns aspectes positius de les tecnologies emergents. “Modificar el genoma humà comporta perspectives positives per millorar la vida de les persones que necessiten una intervenció mèdica, però èticament planteja dubtes greus sobre la recerca de la millora en el cas de persones sanes”, ha explicat Serra.

Sobre intel·ligència artificial han intervingut altres experts: el Prof. Miquel Barceló García (Podran pensar els robots?); Luis Felipe Mazo, enginyer industrial i expert informàtic (Paradigma del nou ésser humà, realitat i mite); el coronel mèdic de la IGE, José María Figuerola, (Aplicacions de la intel·ligència artificial en el camp de la medicina); César López, comandant de la Guàrdia Civil (Intel·ligència artificial policial aplicada a l’objectiu).

El Prof. Dominique Lambert, doctor en físiques i en filosofia va parlar sobre la necessitat d’una ètica en aquest camp, que no pot ser més que humana, i va reclamar una avaluació ètica de la robòtica contemporània. El Dr. Franco Balzaretti, vicepresident de la AMCI (l’Associació de metges catòlics d'Itàlia), va intervindre assenyalant allò “que ens fa més humans”.

Last modified onDimecres, 22 Març 2017 12:27

Media

back to top

Notícies & Activitats

Busques alguna cosa?

Vols col·laborar amb la Fundacio?

Fes-te voluntari! Col·labora amb nosaltres i forma part del nostre projecte.Informa't

Dins l'escola

20.02.2013

Dins l'escola

És una escola concertada amb el Departament d’Ensenyament on estudie...

Llegir mes

Arxiu Històric