Resum fotogràfic 500 anys de Barcelona en digital

Published in Jornades

La Casa de Misericòrdia de Barcelona és avui dia i des de l’any 1982 una Fundació Civil la finalitat de la qual és l’acolliment de persones mancades de béns o de protecció, primordialment nenes menors d’edat, filles de famílies normals en règim d’internat, si cal, o de semi-internat, per ésser ateses físicament, moral i espiritual i rebre la formació humana i professional adequada a la seva edat.

Per dur a terme la seva funció disposa d’una residència de menors, radicada en aquest barri, d’una residència d’estudiants situada a la Via Augusta, d’una casa de colònies a Sant Andreu de Llavaneres i de la propietat d’un edifici en aquest barri del Raval on hi desplega la seva activitat l’Escola Labouré dirigida per la Fundació Vicenciana.

La Casa de Misericòrdia, però, va néixer l’any 1584 i ha actuat permanentment fins avui, al llarg d’aquest quasi 5 segles.

El 23 de febrer de 1584 el Consell de Cent acordà que la finca fins aleshores coneguda com a Casa dels Àngels rebi el nom d’Hospital de NS de la Misericòrdia.

El 16 de febrer de 1667 hi ha 400 residents i el 6 d’octubre de 1684 el Consell de Cent acorda la separació de les nois dels nois els quals van passar a la Casa de Sant Rafel, cedida a la Casa de Misericòrdia pel senyor Bisbe, essent posteriorment traslladats a la Casa de Caritat.

Al 1712 l’esmentat Consell va crear un arbitri a càrrec dels venedors dels mercats en favor de la Casa de Misericòrdia.

La Casa de Misericòrdia tenia certs privilegis que amb el temps va anar perdent (la taxa dels mercants; la col·locació de cortines negres; percebre una part de la butlla de la creuada; i també 3 questacions anuals al seu favor, etc.).

Amb motiu de la Llei de Beneficència de 20 de juny de 1849 la Casa de Misericòrdia va ser declarada de caràcter municipal i com a conseqüència de la dita llei la seva administració va passar a la Junta Municipal de Beneficència.

En algun moment el govern espanyol va tractar de convertir la Casa de Misericòrdia en un “Hospicio” però l’ajuntament va aconseguir evitar-ho.

 A partir del 19 de juliol de 1936 les monges es van retirar de la casa i l’edifici fou destinat primerament a allotjament de refugiats i més endavant a asil de persones grans.

Tota aquesta llarga i a vegades agitada vida ha deixat un ampli rastre documental que l’arxiu de l’entitat, malgrat guerres i revoltes ha aconseguit conservar, en gran part, a vegades en bones condicions i a vegades en no tant bones fins a arribar als nostres dies, en els quals constitueix, segons els entesos un remarcable fons històric.

Per tot plegat la Fundació va acordar classificar com cal el dit arxiu i sobretot digitalitzar el seu contingut tasca que ha estat realitzada amb gran encert pel Dr. Miquel Termens i el senyor Sergi Deltor als quals em plau, una vegada més, agrair el seu acurat treball el qual en definitiva permetrà   que els investigadors i estudiosos, d’arreu del món, puguin accedir al contingut de l’arxiu.

Joseo Mª Gesenscà i Vidal

President de la Fundació Privada Casa de Misericòrdia de Barcelona

 

LLEGIR MÉS...
Subscribe to this RSS feed

Fes la teva donacióGràcies a tu tindran un futur millor.

El teu ajut anirà íntegrament destinat a la nostra Obra Social “Residència Infantil Elisabets”. Amb el teu suport cobrirem les necessitats de les nenes acollides a la residència: allotjament, alimentació, formació, etc. Gràcies a tu tindran un futur millor.

Fes logo vector bizumal 33425

×
Vozes

concertvozes