Resum VIII Jornada COVID-19 + Botellot

Published in Jornades

“La pandèmia de la COVID-19 deixarà en el nostre jovent unes seqüeles més nocives que la pròpia malaltia”

Un grup d’experts s’ha reunit el dimecres 16 de març de 2022 per tractar l’impacte de la COVID-19 en l’augment d’addiccions, com ara l’alcohol, entre la gent jove. L’alcohol destaca perquè resulta de fàcil accés per als menors i és la substància psicoactiva percebuda com a menys perillosa entre els estudiants

Així es va manifestar el Dr. José María Simón, responsable del Comitè organitzador de la Jornada COVID-19+Botellot: Reflexions per promoure models alternatius d’oci, que va tenir lloc dimecres 16 de març a la seu de Foment del Treball a Barcelona. Aquesta és la VIIIa Jornada que organitza la Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona sobre qüestions d’actualitat directament relacionades amb la infància i la joventut.

El Dr. Simón va assenyalar que “un 36% de les persones han augmentat el seu consum d’alcohol arran de la pandèmia”, segons dades de l’OECD (Organisation for Economic Cooperation and Development). Aquesta organització va fer l’enquesta en un total de 52 països, incloent-hi els 38 que la formen, la Unió Europea i el Grup G-20.

Són dades preocupants, especialment pel que fa als nens i als adolescents, un fet que es va denunciar assenyalant que “un 47,1% de nois i un 52,3% de noies espanyoles reconeixen haver-se emborratxat com a mínim una vegada”, segons l’estudi monogràfic sobre Alcohol, tabac i drogues il·legals a Espanya, dut a terme per l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions. Aquest Informe indica que “en el grup de 15 a 18 anys, una mica més d’una tercera part (36,1%) reconeix haver-se emborratxat durant l’últim any. En el sexe masculí, el percentatge arriba al 38,5%, i és del 33,5% entre les dones”.

Aquesta devastadora realitat, que es pot convertir en addicció, amb greus conseqüències per a la salut física i psíquica del nostre jovent, també repercuteix negativament en el rendiment escolar i s’acabarà manifestant en una disminució d’aptituds en la futura vida professional. 

Una Jornada d’estudi necessària

Un any més, l’Obra Social de la Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona, entitat benèfica que ofereix suport als joves més vulnerables de la ciutat comtal, organitza una Jornada d’estudi. “Pensem que pares, educadors i personal sanitari són els tres vectors fonamentals per educar i promoure hàbits saludables entre el jovent”, explica el Dr. Simón. La Jornada va aplegar una dotzena d’especialistes de la sanitat i l’educació per debatre i intercanviar experiències que es puguin traduir en propostes positives i inspiradores per fomentar un estil de vida més saludable entre els nens i els adolescents.

“El botellot és un fenomen sociològic”

El Saló d’actes de Foment del Treball de Barcelona ha acollit una sèrie de taules rodones i ponències amb el tema central de la relació entre la pandèmia de la Covid-19 i l’augment de problemes d’alcoholisme entre els més joves

Dins la jornada, anomenada “COVID-19 + Botellot”, el president de la FCMB, Antoni Masriera, va donar la benvinguda al·ludint a les dificultats estructurals que pateixen els joves avui en dia: “La crisi econòmica, la COVID-19 i ara la guerra estan deixant un fort impacte en una generació que busca expectatives de futur, referents morals i qualitat en els contactes i les relacions socials”.

La introducció va anar a càrrec d’Alicia Peressutti, Defensora del Poble de Vila María (Argentina). “La pandèmia ha aguditzat tots els problemes”, va ser una de les reflexions de Peressutti, que amb un cru discurs va presentar la realitat que han viscut molts joves i nens en els darrers anys a causa de les addiccions. “L’addicció i el tràfic de persones van augmentar molt durant la pandèmia”, explicava. “Tots els recursos es van posar en salut, però van disminuir altres controls, sobretot el del narcotràfic, cosa que ha generat més addiccions”.

Les possibles solucions

A la primera taula rodona, especialistes de diverses disciplines mèdiques van conversar sobre les possibles causes i solucions que té el problema de l’alcohol, que s’ha aguditzat entre els joves arran de la pandèmia.

Per al doctor Francesc Xavier Buqueras, la clau és que “la COVID-19 ha estat un fenomen biològic, un fet excepcional en la història de la humanitat, un fenomen biològic que té aspectes socials i psicològics” i que ha “desencadenat patologies que ja existien, però que estaven emmascarades”, com ara l’alcoholisme juvenil.

Segons Daniel Cruz, psicòleg i professor de la Universitat de Barcelona, la solució passa per entendre els adolescents. “És molt important preguntar-nos què els importa”, explicava. A més, és una cosa que implica no només la persona en si, sinó la seva família i el seu entorn. “La salut mental és un tema de tota la societat, no només dels especialistes. És important entendre la complexitat de tots els factors. És important que els pares no dimiteixin del seu paper educador, que no es rendeixin. L’adolescent no trobarà estabilitat si no n’hi ha a la família”.

Per la seva banda, el doctor Joaquim Callabed apel·lava a no criminalitzar els joves: “Els adolescents ho han passat molt malament amb la COVID-19. Posar al mateix sac adolescents i borratxera i botellot no és pas just”.

La resiliència i la vulnerabilitat dels joves van ser altres temes tractats en aquesta primera taula. Mentre que Buqueras al·legava que hi ha una certa falta d’autoritat per part de les figures paternes, Cruz explicava que “un adolescent no rebutja l’autoritat, el que busca és algú que sàpiga molt d’alguna cosa i en pugui aprendre, que no es converteixi en autoritarisme”. Per la seva banda, Callabed apuntava que “hem d’intentar que els nostres adolescents siguin persones, que ocupin un lloc a la societat”.

La importància de mitjans, influencers i la qüestió econòmica

A la segona taula rodona, diversos experts en diferents disciplines van intentar abordar els models alternatius d’oci més enllà del botellot i com transmetre’ls als joves.

Anna Plans, presidenta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, va apuntar la dificultat de promoure altres formes d’oci. “Els mitjans inciten al consum d’alcohol entre els adolescents”, referint-se explícitament a sèries de televisió i xarxes socials. I hi va afegir que “el cervell adolescent és més vulnerable i susceptible a les addiccions. La neurociència explica que l’exposició repetida a un model de conducta tendeix a incorporar-se a l’espectador i, posteriorment, repetir-se”.

És per això que els ponents van estar dacord que gran part dels límits a aquest tipus de lleure han de venir per part de les famílies. Gisela Pruna, graduada en administració, direcció d’empreses i coaching, apuntava que la reflexió va més encaminada a l’entorn familiar i feia referència al concepte d’oci com una gran oportunitat per conèixer-se. Jesus María Ruiz, vicepresident de la Fundació Abat Oliba, explicava que els joves "imiten el que veuen a casa amb tota l’explosivitat d’aquesta franja de la vida, per això no es tracta de prohibir, sinó de què els proposem".

També va ser protagonista dins aquesta taula el paper de les xarxes socials a l’hora de promoure aquest estil de vida. Anna Hernández, de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Atenció al Ciutadà de Mossos d’Esquadra, comentava que “no es tracta de prohibir l’accés a xarxes socials o mòbils, però sí de controlar allò que fan. Que el menor tingui clar que aquest dispositiu no és seu, sinó del progenitor”. A més, va destacar la importància de la prevenció i el coneixement de les conseqüències legals del botellot.

Els influencers i l’aspecte econòmic del botellot van ser altres aspectes tractats a la taula. Anna Hernández apuntava que “els joves s’han adonat que poden sobreviure sense discoteques perquè el que volen ho poden trobar amb els botellots”, mentre que Anna Plans comentava que “ara com ara els influencers més seguits relacionen alcohol i diversió”.

El respecte, un element clau

La cloenda de la jornada va anar a càrrec del doctor Josep Moya, psiquiatre i membre de l’equip CIPAIS de Barcelona. En el seu discurs, Moya va fer referència a l’estigmatització dels joves, però també a la necessitat d’inculcar des de tots els àmbits el respecte als altres com una de les claus per controlar i reduir aquest fenomen entre els joves.

LLEGIR MÉS...

VII Jornada FCMB: L'IMPACTE DEL COVID-19 EN LA INFANTES I LA JOVENTUT

Published in Jornades

"L'educació té el repte ètic i tècnic

de tenir en compte la diversitat i la complexitat "

- Conseqüències de la Covid-19 en l'educació i salut de nens i joves

 

L'impacte de la pandèmia de la Covid-19 en la joventut i els reptes que ha hagut d'afrontar el sistema educatiu davant el nou escenari plantejat van ser els temes protagonistes de la nova Jornada d'Estudi organitzada per la Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona (FCMB).

El saló d'actes de l'edifici de Foment del Treball de Barcelona va acollir la VII Jornada d'Estudi organitzada per la Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona, un acte inaugurat pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de la Ciutat Comtal i president de la Conferència Episcopal Espanyola.

En el discurs d'obertura, el cardenal Omella va apuntar que el paper dels joves a l'hora d'afrontar la Covid-19 és fonamental perquè "molts diuen que els joves són el futur de la societat i de l’Església, però, com diu el Papa, els joves són el present, tant de la societat com de l'Església".

El panel de ponents, format per reconeguts metges internacionals, va analitzar les repercussions que ha tingut la pandèmia en l'educació durant els últims mesos, en què molts estudiants s'han quedat sense la possibilitat de seguir el seu ritme d'aprenentatge creant el que molts anomenen "bretxa digital".

Per a la doctora Maria Àngels Calvo, l'esforç realitzat pels professionals de l'educació per adaptar-se al medi no va ser suficient perquè tots els estudiants seguissin els ensenyaments de forma telemàtica, de manera que els menys afavorits van ser víctimes d'una desigualtat destacable a la hora d'accedir als seus estudis.  

Segons les dades aportades per la doctora Calvo, 1.600 milions d'estudiants d’arreu del món es van quedar sense poder assistir a classe a causa de la Covid-19 i més de la meitat de centres educatius a Espanya no estaven preparats per continuar les classes de forma telemàtica: "L'educació té el repte ètic i tècnic de tenir en compte la diversitat i la complexitat. Hem de ser capaços d'assolir nivells de qualitat i aconseguir detectar i afavorir el talent diferenciat". Per tot això, la pandèmia "ha plantejat un repte important per seguir endavant. Hem après molt, aquest any", va afirmar la doctora Calvo.

La comunicació digital i l’Església

 

Miriam Díez, periodista, va dur a terme una ponència sobre la comunicació digital i els reptes a què ha de fer front l’Església a l'hora d'adaptar-se a la nova realitat informativa que es planteja en la nostra societat. Una realitat telemàtica que s'ha accelerat amb l'arribada de la pandèmia provocada per la Covid-19.

Per això, l'Església afronta el desafiament d'entrar de ple en el món digital. "La presència de la I’Església en el món digital no és opcional, no és una cosa que s'hagi de discutir si cal fer o no". En tot cas, el món digital no li pot ser aliè. "L’Església no és una entitat que està jugant en una altra lliga, està jugant en aquest món".

Davant d'això, Díez va apuntar que és molt important que l’Església estigui "sempre a prop de les persones", i que sàpiga respondre a les necessitats de les noves generacions, més adaptades a les noves tecnologies i que exigeixen un canvi de paradigma en la comunicació: "Els nadius digitals són molt exigents amb l'Església. Volen una Església interactiva, dialogant, que no tingui una autoritat dictatorial".

L'impacte de la Covid -19 en la salut dels joves

 

La jornada també va realitzar una mirada transversal a l'efecte de la Covid-19 en la salut física i psíquica dels joves. "L'impacte emocional de la COVID-19 no es pot mesurar", va remarcar el doctor Xavier Buqueras, metge psiquiatre. Per a ell, la soledat i la nostàlgia són dos dels elements principals que han generat problemes mentals en els joves durant la pandèmia.

El metge pediatre Joaquín Callabed va exposar les seves conclusions del que ha estat la Covid-19 per a la sanitat en general. "El sistema no ha funcionat. La pandèmia ha deixat al descobert importants dèficits estructurals, assistencials i de gestió. En l'àmbit sanitari i econòmic, els resultats han estat molt negatius. Caldrà buscar noves solucions".

Sobre les propostes de futur, Adalbert Marquès, metge internista i president de Metges Cristians de Catalunya, va destacar tres possibles escenaris: un d’optimista, un altre d’intermedi i un de més pessimista. Per al doctor Marquès, "el que definirà quin dels tres escenaris prevaldrà serà la implantació de mesures més eficients, com generalitzar l'ús de la mascareta FFP2, el desenvolupament de noves vacunes per a les noves variants de la malaltia i, finalment, l'aparició de fàrmacs que siguin més efectius per evitar la cascada inflamatòria que acaba provocant la mort".

 

 

 

El passat dia 14 d'abril, la Fundació Privada Casa de Misericòrdia de Barcelona va organitzar la seva setena jornada d'estudi. Aquest any i degut a la excepcionalitat del moment, la jornada va estar encarada en l'estudi de la COVID-19 i com aquesta ha afectat als més vulnerables; nens, nenes i adolescents.

Si voleu tornar a veure la jornada, la trobareu completa o bé, ponència per ponència, en el nostre canal de YouTubem que podreu trobar en el següent enllaç:

Resum jornada: L'impacte del COVID-19 a la infantesa i a la joventut - YouTube

LLEGIR MÉS...
Subscribe to this RSS feed