“La pandèmia de la COVID-19 deixarà en el nostre jovent unes seqüeles més nocives que la pròpia malaltia”

Un grup d’experts s’ha reunit el dimecres 16 de març de 2022 per tractar l’impacte de la COVID-19 en l’augment d’addiccions, com ara l’alcohol, entre la gent jove. L’alcohol destaca perquè resulta de fàcil accés per als menors i és la substància psicoactiva percebuda com a menys perillosa entre els estudiants

Així es va manifestar el Dr. José María Simón, responsable del Comitè organitzador de la Jornada COVID-19+Botellot: Reflexions per promoure models alternatius d’oci, que va tenir lloc dimecres 16 de març a la seu de Foment del Treball a Barcelona. Aquesta és la VIIIa Jornada que organitza la Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona sobre qüestions d’actualitat directament relacionades amb la infància i la joventut.

El Dr. Simón va assenyalar que “un 36% de les persones han augmentat el seu consum d’alcohol arran de la pandèmia”, segons dades de l’OECD (Organisation for Economic Cooperation and Development). Aquesta organització va fer l’enquesta en un total de 52 països, incloent-hi els 38 que la formen, la Unió Europea i el Grup G-20.

Són dades preocupants, especialment pel que fa als nens i als adolescents, un fet que es va denunciar assenyalant que “un 47,1% de nois i un 52,3% de noies espanyoles reconeixen haver-se emborratxat com a mínim una vegada”, segons l’estudi monogràfic sobre Alcohol, tabac i drogues il·legals a Espanya, dut a terme per l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions. Aquest Informe indica que “en el grup de 15 a 18 anys, una mica més d’una tercera part (36,1%) reconeix haver-se emborratxat durant l’últim any. En el sexe masculí, el percentatge arriba al 38,5%, i és del 33,5% entre les dones”.

Aquesta devastadora realitat, que es pot convertir en addicció, amb greus conseqüències per a la salut física i psíquica del nostre jovent, també repercuteix negativament en el rendiment escolar i s’acabarà manifestant en una disminució d’aptituds en la futura vida professional. 

Una Jornada d’estudi necessària

Un any més, l’Obra Social de la Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona, entitat benèfica que ofereix suport als joves més vulnerables de la ciutat comtal, organitza una Jornada d’estudi. “Pensem que pares, educadors i personal sanitari són els tres vectors fonamentals per educar i promoure hàbits saludables entre el jovent”, explica el Dr. Simón. La Jornada va aplegar una dotzena d’especialistes de la sanitat i l’educació per debatre i intercanviar experiències que es puguin traduir en propostes positives i inspiradores per fomentar un estil de vida més saludable entre els nens i els adolescents.

“El botellot és un fenomen sociològic”

El Saló d’actes de Foment del Treball de Barcelona ha acollit una sèrie de taules rodones i ponències amb el tema central de la relació entre la pandèmia de la Covid-19 i l’augment de problemes d’alcoholisme entre els més joves

Dins la jornada, anomenada “COVID-19 + Botellot”, el president de la FCMB, Antoni Masriera, va donar la benvinguda al·ludint a les dificultats estructurals que pateixen els joves avui en dia: “La crisi econòmica, la COVID-19 i ara la guerra estan deixant un fort impacte en una generació que busca expectatives de futur, referents morals i qualitat en els contactes i les relacions socials”.

La introducció va anar a càrrec d’Alicia Peressutti, Defensora del Poble de Vila María (Argentina). “La pandèmia ha aguditzat tots els problemes”, va ser una de les reflexions de Peressutti, que amb un cru discurs va presentar la realitat que han viscut molts joves i nens en els darrers anys a causa de les addiccions. “L’addicció i el tràfic de persones van augmentar molt durant la pandèmia”, explicava. “Tots els recursos es van posar en salut, però van disminuir altres controls, sobretot el del narcotràfic, cosa que ha generat més addiccions”.

Les possibles solucions

A la primera taula rodona, especialistes de diverses disciplines mèdiques van conversar sobre les possibles causes i solucions que té el problema de l’alcohol, que s’ha aguditzat entre els joves arran de la pandèmia.

Per al doctor Francesc Xavier Buqueras, la clau és que “la COVID-19 ha estat un fenomen biològic, un fet excepcional en la història de la humanitat, un fenomen biològic que té aspectes socials i psicològics” i que ha “desencadenat patologies que ja existien, però que estaven emmascarades”, com ara l’alcoholisme juvenil.

Segons Daniel Cruz, psicòleg i professor de la Universitat de Barcelona, la solució passa per entendre els adolescents. “És molt important preguntar-nos què els importa”, explicava. A més, és una cosa que implica no només la persona en si, sinó la seva família i el seu entorn. “La salut mental és un tema de tota la societat, no només dels especialistes. És important entendre la complexitat de tots els factors. És important que els pares no dimiteixin del seu paper educador, que no es rendeixin. L’adolescent no trobarà estabilitat si no n’hi ha a la família”.

Per la seva banda, el doctor Joaquim Callabed apel·lava a no criminalitzar els joves: “Els adolescents ho han passat molt malament amb la COVID-19. Posar al mateix sac adolescents i borratxera i botellot no és pas just”.

La resiliència i la vulnerabilitat dels joves van ser altres temes tractats en aquesta primera taula. Mentre que Buqueras al·legava que hi ha una certa falta d’autoritat per part de les figures paternes, Cruz explicava que “un adolescent no rebutja l’autoritat, el que busca és algú que sàpiga molt d’alguna cosa i en pugui aprendre, que no es converteixi en autoritarisme”. Per la seva banda, Callabed apuntava que “hem d’intentar que els nostres adolescents siguin persones, que ocupin un lloc a la societat”.

La importància de mitjans, influencers i la qüestió econòmica

A la segona taula rodona, diversos experts en diferents disciplines van intentar abordar els models alternatius d’oci més enllà del botellot i com transmetre’ls als joves.

Anna Plans, presidenta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, va apuntar la dificultat de promoure altres formes d’oci. “Els mitjans inciten al consum d’alcohol entre els adolescents”, referint-se explícitament a sèries de televisió i xarxes socials. I hi va afegir que “el cervell adolescent és més vulnerable i susceptible a les addiccions. La neurociència explica que l’exposició repetida a un model de conducta tendeix a incorporar-se a l’espectador i, posteriorment, repetir-se”.

És per això que els ponents van estar dacord que gran part dels límits a aquest tipus de lleure han de venir per part de les famílies. Gisela Pruna, graduada en administració, direcció d’empreses i coaching, apuntava que la reflexió va més encaminada a l’entorn familiar i feia referència al concepte d’oci com una gran oportunitat per conèixer-se. Jesus María Ruiz, vicepresident de la Fundació Abat Oliba, explicava que els joves "imiten el que veuen a casa amb tota l’explosivitat d’aquesta franja de la vida, per això no es tracta de prohibir, sinó de què els proposem".

També va ser protagonista dins aquesta taula el paper de les xarxes socials a l’hora de promoure aquest estil de vida. Anna Hernández, de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Atenció al Ciutadà de Mossos d’Esquadra, comentava que “no es tracta de prohibir l’accés a xarxes socials o mòbils, però sí de controlar allò que fan. Que el menor tingui clar que aquest dispositiu no és seu, sinó del progenitor”. A més, va destacar la importància de la prevenció i el coneixement de les conseqüències legals del botellot.

Els influencers i l’aspecte econòmic del botellot van ser altres aspectes tractats a la taula. Anna Hernández apuntava que “els joves s’han adonat que poden sobreviure sense discoteques perquè el que volen ho poden trobar amb els botellots”, mentre que Anna Plans comentava que “ara com ara els influencers més seguits relacionen alcohol i diversió”.

El respecte, un element clau

La cloenda de la jornada va anar a càrrec del doctor Josep Moya, psiquiatre i membre de l’equip CIPAIS de Barcelona. En el seu discurs, Moya va fer referència a l’estigmatització dels joves, però també a la necessitat d’inculcar des de tots els àmbits el respecte als altres com una de les claus per controlar i reduir aquest fenomen entre els joves.