«Erradicar la pobresa no és un acte de caritat, és un acte de justícia». Ho va dir el president sud-africà Nelson Mandela, referent internacional en la lluita pels drets humans. Malauradament, avui, encara no s’ha fet justícia. El 17 d’octubre es commemora el Dia Internacional per l’erradicació de la Pobresa. S’estima que un 10% de la població mundial viu en situació de pobresa extrema, el que significa que encara hi ha milions de persones que tenen dificultats per cobrir necessitats bàsiques com ara la salut, l’educació o l’accés a l’aigua. Ens trobem davant d’un desafiament global que hem d’afrontar entre tots.
Un dia pensat per cridar a l’acció
El 17 d’octubre es commemora el Dia Internacional per l’erradicació de la Pobresa. La jornada es va celebrar per primera vegada el 1987 a França, en una manifestació a favor dels drets humans. Cinc anys després, l’Assemblea General de les Nacions Unides el va oficialitzar. Des d’aleshores, l’objectiu d’aquesta diada és conscienciar sobre els efectes de la pobresa al món. Dies com aquest serveixen per donar visibilitat a un problema global, promoure l’acció i recordar els compromisos adquirits per la comunitat internacional en matèria de desenvolupament sostenible.
La pobresa al món, un repte comú
El 2023, gairebé 700 milions de persones en tot el món van sobreviure amb menys de 2,15 dòlars a la butxaca. Una xifra que, per primera vegada en dècades, ha empitjorat després de la pandèmia mundial de la Covid-19. La tendència fa preveure que no es podrà assolir l’objectiu global d’erradicar la pobresa extrema abans del 2030.
Segons les Nacions Unides, la pobresa és més que la manca d’ingressos i recursos. És un problema de drets humans. Parlar de pobresa és parlar d’aspectes com la gana i la malnutrició, la manca d’accés a un habitatge digne o l’accés limitat a drets com l’educació o l’atenció sanitària. El 2021, el 53% de la població mundial no es beneficiava de cap protecció social.
També podem dir que és un mal que discrimina per edat i sexe: es calcula que per cada 100 homes d’entre 25 i 34 anys, hi ha 122 dones de la mateixa edat que viuen en l’absoluta pobresa. Igualment s’estima que més de 160 milions d’infants tenen el risc de continuar vivint en aquesta situació passat el 2030.
Precisament per això, des de les Nacions Unides s’han fixat un canvi de rumb que acceleri el progrés dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. En concret, es comprometen a impulsar la prosperitat econòmica i el benestar amb mesures de finançament pels països en desenvolupament i l’alleugeriment del deute.
El risc de pobresa a escala local: Catalunya, Barcelona i Ciutat Vella
El 24,4% de la població catalana es troba en risc de pobresa o exclusió social l’any. Són dades de la taxa AROPE del 2023 publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La xifra segueix una tendència a la baixa després de l’increment que es va registrar el 2020. La taxa AROPE és un indicador de risc de pobresa o exclusió social que marca el percentatge de persones que estan almenys en alguna d’aquestes tres situacions: per sota del llindar de risc de pobresa, patint privació material severa (PMS) o en llars de baixa intensitat del treball (BITH).
A la capital catalana, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el barem se situa en el 24,4%. Per districtes, Nou Barris (43,3%) Ciutat Vella (37,2%) i Sants-Montjuïc (29,1%) encapçalen la llista; en canvi, els barris amb un risc més baix de pobresa són Sarrià-Sant Gervasi (10,4%) i Gràcia (17,6%).
Pel que fa a l’edat, el col·lectiu amb més risc és el de nois i noies d’entre 16 i 24 anys. Per aquest motiu són tan necessàries tasques de prevenció i l’acompanyament de menors que viuen en famílies amb un risc alt d’exclusió social.
